INNOVA COMERÇ.  Artès.  14-06-10

TAULA RODONA  I DEBAT: “Reptes de futur al comerç del teu poble”.

-Parlament de Jordi Vilaprinyó, President de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya-

En primer lloc, m’agradaria fer unes reflexions sobre el futur immediat del comerç als nostres pobles perquè el primer problema que tenim, ara per ara, és el de superar aquesta crisi que nosaltres no hem provocat però que patim d’allò més, s’està allargant desmesuradament i no veiem vies de sol.lució amb les mesures que hauria d’adoptar el govern i no fa. No podem estar més temps amb aquesta indefinició de mesures que no s’acaben de concretar perquè generen inestabilitat i por a la població i que veurem si serveixen per la creació i reactivació de l’economia.

Per altra banda, el que segur que no ens ajudarà gens és l’increment de l’IVA per al proper mes, això no ajudarà gens a incentivar la despesa, ans al contrari. I, desenganyem-nos, si nosaltres no venem, tampoc farà falta que altres fabriquin. És a dir, que els governs es posin les piles, que se les posin bé i que se les posin ja, que nosaltres ja fa temps que les tenim posades.

Un altre problema que té el comerç és l’excés de legislació, en la majoria de casos sobredimensionada. No ens podem regir per una mateixa llei de riscos laborals un comerç i una empresa de construcció, perquè salta a la vista que els riscos no són els mateixos, i també podem parlar de la llei de protecció de dades i tantes i tantes que se’ns apliquen.

Les normes han de ser assequibles de complir, perquè sinó, ja ho deien els romans, és que les normes estan mal posades.

Feta aquesta introducció, si parlem de les necessitats reals de proveïment de les poblacions, certament les necessitats no són les mateixes que en el segle passat ni el comerç és el mateix que en el segle passat, però la necessitat persisteix. Proveïr ve del llatí “providere” que, segons el diccionari, vol dir “fer que algú o alguna cosa estigui en possessió d’allò que necessita”. Tots necessitem moltes coses cada dia i poder-les aconseguir sense anar gaire lluny i d’una manera sostenible és el que volem tots en els nostres municipis. És més: un municipi sense comerç és un municipi trist, perquè el comerç dóna vida, cohesió, sostenibilitat, seguretat, neteja, il.luminació i un munt de coses que tots sabem i totes beneficioses pel municipi.

Els mercats, el comerç i l’intercanvi, ja en l’edat mitjana, varen ser els veritables promotors de les transformacions socials que van permetre capgirar el feudalisme cap a models més lliberals i participatius. Els mercats, des de sempre, han estat veritables forums ciutadans, reguladors d’intercanvis i punts privilegiats de relació ciudadana.

Hem de ser conscients de la vàlua intrínseca de mantenir la vida ciutadana als nuclis històrics, rehabilitar-los, dinamitzar el comerç i dotar-los de les infraestructures socials, culturals i de serveis públics, mantenint la vida social, afavorint les relacions interpersonals i mantenint les pràctiques comercials tradicionals al cor de la trama urbana. Avui dia això és modernitat.

Cal dir que els mercats no sedentaris són importants en els micro municipis pel que dèia de la necessitat de proveïment, però en els municipis petits i mitjans s’han de contemplar com un complement al comerç local i com a element de dinamització del propi comerç, mai com una competència a aquest, perquè, desenganyem-nos- qui paga els seus impostos al municipi i qui li dóna vida, és el comerç estable i aquest és el que cal complementar des de les administracions en les seves pròpies necessitats: proveïr el municipi de bons accesos, d’una circulació adient, d’uns aparcaments suficients etc.

Els comerciants posem a punt els nostres establiments davant de qualsevol contingència, però fora dels nostres comerços necessitem unes prestacions adients que estan en mans, en molts casos, dels nostres ajuntaments.

No m’allargo més per deixar temps a la taula rodona i al debat amb tots vosaltres.

Gràcies.

Tornar a l'index de noticies