El grafit, per la porta gran als comerços del Guinardó
31-05-2010
Té, per descomptat, alguna cosa de renúncia: el grafiter dimiteix de l'empara de la nit, de córrer somrient davant la policia, de nodrir-se, assaborir, devorar l'adrenalina de les coses vetades. A canvi aconsegueix tranquil·litat. ¿En vol? No té més remei. O potser només desitja, per un dia, pintar tranquil.
El grafiter, via l'ordenança cívica del 2006, és una criatura que no disfruta de les llibertats d'abans, detall que ha inspirat els germans García, el Marc i el Pau, a l'hora de perpetrar el seu petit pla: donar-los un lloc per pintar. I que ho facin tranquils, és més, que els mirin amb bons ulls, que els veïns passin i diguin: que bonic. «El meu germà és grafiter, i per això sé que els grafiters ja no poden expressar-se lliurement –diu el Marc–. I un dia, caminant pel barri, veient les persianes brutes i plenes de firmes, mamarratxos, com en diuen els comerciants, se'm va acudir. I hi vaig parlar, amb els comerciants, i van dir que els semblava bona idea».